Camins de pedra
Teresa Duch
L'any 2013 un equip d'arque?legs de la Universitat Rovira i Virgili, en l'excavaci? d'un jaciment paleol?tic al Mol? del Salt, al terme de Vimbod? i Poblet, van fer una troballa que revolucionava el coneixement de l'art a la Prehist?ria. Era una pedra on hi havia representades set cabanes similars. La pedra representava la primera reproducci? art?stica d'un grup social i un dels primers exemples de paisatgisme, ja que per una banda mostrava la forma de vida dels ca?adors, i per l'altra, els gravats reprodu?en all? que l'artista veia al seu davant. Una de les conclusions a qu? van arribar els arque?legs ?s posada en dubte en aquest llibre.
La pedra, objecte real, ha donat lloc a aquests sis relats de ficci? que, situats sobre contextos hist?rics diferents, abasten un per?ode de catorze mil anys, al llarg dels quals la protagonista va transitant pel que ella mateixa en diu «camins de pedra».
"…Xom es queda assegut for?a hores sota l'abric dels ?pats, el foc i les hist?ries, i observa tot el que la vista pot abastar-li: les cabanes, la seva, ara just al seu davant, els arbres fruiters, les muntanyes que van canviant de color segons el punt al cel del sol que les il•lumina i el riu que no veu per? que recorda, gr?cies al so de l'aigua que corre. Ho esguarda tot amb atenci? i sempre hi descobreix nous matisos; en els verds, en la forma dels arbres, en les cabanes aparentment iguals, per? diferents. En una de les seves modestes i dificultoses caminades, trobar? una pedra. Plana, m?s llarga que ampla, acabada en punxa en un extrem. I la idea que anava agafant forma quan Par li va portar els bastons, quedar? perfectament perfilada en el seu cap. —Mam, necessito una pedra llarga.
…Quan X?mic va morir, Bora ja feia moltes llunes que havia deixat a la seva neta all? m?s valu?s que Mam li havia llegat: la pedra amb les cabanes. La nena no va entendre fins m?s endavant, i encara nom?s a mitges, el perqu? l'?via s'havia posat tan solemne: aquesta pedra ?s el s?mbol de la nostra fam?lia i de la nostra tribu —li havia explicat, tornant a regirar el seu cor— Tu n'has de tenir cura i si els que venen despr?s de tu tamb? en tenen, la pedra parlar? de nosaltres d'aqu? a milers i milers de llunes".
La pedra, objecte real, ha donat lloc a aquests sis relats de ficci? que, situats sobre contextos hist?rics diferents, abasten un per?ode de catorze mil anys, al llarg dels quals la protagonista va transitant pel que ella mateixa en diu «camins de pedra».
"…Xom es queda assegut for?a hores sota l'abric dels ?pats, el foc i les hist?ries, i observa tot el que la vista pot abastar-li: les cabanes, la seva, ara just al seu davant, els arbres fruiters, les muntanyes que van canviant de color segons el punt al cel del sol que les il•lumina i el riu que no veu per? que recorda, gr?cies al so de l'aigua que corre. Ho esguarda tot amb atenci? i sempre hi descobreix nous matisos; en els verds, en la forma dels arbres, en les cabanes aparentment iguals, per? diferents. En una de les seves modestes i dificultoses caminades, trobar? una pedra. Plana, m?s llarga que ampla, acabada en punxa en un extrem. I la idea que anava agafant forma quan Par li va portar els bastons, quedar? perfectament perfilada en el seu cap. —Mam, necessito una pedra llarga.
…Quan X?mic va morir, Bora ja feia moltes llunes que havia deixat a la seva neta all? m?s valu?s que Mam li havia llegat: la pedra amb les cabanes. La nena no va entendre fins m?s endavant, i encara nom?s a mitges, el perqu? l'?via s'havia posat tan solemne: aquesta pedra ?s el s?mbol de la nostra fam?lia i de la nostra tribu —li havia explicat, tornant a regirar el seu cor— Tu n'has de tenir cura i si els que venen despr?s de tu tamb? en tenen, la pedra parlar? de nosaltres d'aqu? a milers i milers de llunes".
- Категория: литературоведение
- Правообладатель: Bookwire
- Возрастное ограничение: 0+
- ISBN: 9788412049077
- Легальная стоимость: 432.95 руб.
Читать книгу «Camins de pedra» онлайн:
Комментарии ():
Вам также может понравиться:
